xais, corders, anyells, ovelles

Els catalans semblem xais a l'espera que ens diguin què hem de fer. No n'aprenem.
I ara uns es venen el país per un plat de llenties crues.

I a sobre el pastor també fa de llop.

On queda l'esperit de La Gallineta d'en Lluís Llach?

La gallineta ha dit que prou,
ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m´esclavitza.

I si em vénen ganes de fer-ne
em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent
el que de mi se n´aprofita.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

A canvi d´algun gra de blat
m´heu tret la força de volar
però, us ho juro, s´ha acabat!
Tinc per davant tota una vida

i no pateixo pel destí,
que un cop lliurada del botxí
no ha d´haver-hi cap perill
perquè m´entengui amb les veïnes.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n´estic farta d´impotents
que em fan passar nits avorrides.

Que quedi clar per sempre més,
que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve
d´un segon restrenyiment.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

treballar i treballar

"...només treballo quan m'és estrictament necessari..."
Federico Garcia Lorca


I cada vegada ens creen més necessitats.

Aquesta terra és la nostra terra

Aquesta terra és la nostra terra,
de la muntanya fins a la vall.
De dalt del cel al fons del mar,
tot això és nostre de veritat.

Déu va passar-hi en primavera
i tot cantava al seu pas,
i canta encara la terra entera
i canta que cantaràs.

Tant si fa bo com si hi ha tempesta,
tant si fa fred com si el sol crema,
tant si fa vent com si està encalmat,
tot això és nostre de veritat.

I és nostre el cel, i és nostre el mar,
i aquests turons i aquesta vall,
i els olivers i els camps de blat.
Tot això és nostre de veritat.

Woody Guthris
Text català i adaptació: La Trinca

silenci

"Calla o digues alguna cosa millor que el silenci"

Pitàgoras

ses illes

Formentor

Fa un temps, anys i tot, i darrerament encara més, que em trobo envoltat de referències Balears: fa poc amb l'immersió estiuenca al CD Taxi! d'antònia font del què per salut mental m'estic desintoxicant fa unes setmanes, la lectura a diari de blocs com L'Atlàntida, Cavallet quan eres jove, Sa tanca de s'era, Illa devastada,... un altre cop joan miquel oliver a les festes de la mercè de barcelona... Els entrepans, sempre presents, de sobrassada.
I altres casualitats que em duen i m'han dut a Ses Illes, ves:
Escriptors, llibres, viatges, fotos de fars, foguerons a Sa Pobla, es jaleo, amigues i amics, festes, cançons improvisades i ximbombes, siurells elèctrics, Lluc, Llull, Quelis, pomada, records a Tramuntana o a Cala Pilar, i al far de..., Alcover-Moll, Ses Salines, Cala Saona, sa gelateria, i ...encara que ma donessis tres olives dins un plat...i avui, en jaqme és a casa...

Vaig trobar casualment aquesta dita que em va agradar tot i no dir res de nou i no venir al cas:
"Tira més un pèl de foradell que un calabrot de vaixell".

Serra de Tramuntana

I la setmana passada vaig rebre aquest mail:

ORACIÓ A LA MARE DE DÉU DE LLUC

Oh! Mare de Déu de Lluc,
féu que tots els mallorquins,
residents o argentins,
poguem beure molt de suc.
I en anar gats com un ruc,
ben perduda la prudència,
demanem la independència
com pertoca a un poble avar
que és quan xuma que hi veu clar
i ha acabat sa paciència!

Oh! Mare de Déu d'Escorca,
siau Vós nostre corcó,
fitau-nos amb l'agulló
que estar aturats ens corca!
Aixequem alta la forca
i esmolem els esperons
i en venir les eleccions
que el Pesoe i el Pepé
i els cipais de l'Uemé
quedin muts i sense escons.

En Matas creu en Rajoy
i n'Antich en Zapatero,
un aspirant a torero
i un altre a airgam boy.
Sort del còmic Llonovoy
que diu quatre veritats:
"un pla tenen que no és pla
que és deixar el Pla ben pla
els del Pla ben asfaltats
i Menorca sense pla.

Sense el pla catalanesc
deixarien aquesta illa;
son astuts com una guilla
els hereus de l'amo en Cesc.
Parau les lloses i el vesc
contra en Francisco Jesús,
el fillol que dóna el sus
per dur a l'UCI o al PAC
el paperet de la JAC.
Català? Poquet, i pus!

I si flaqueja l'esquer
i volem anar de putes
per resoldre les disputes
fem que els cotxes de lloguer
facin el que s'ha de fer:
callar i pagar, com toca,
que si la dreta ens enfloca
impostos pel nostre bé
són per veure la tevé.
Ara no embulleu la troca!

TV3, que no ha estat res!
Ara ja tenim la teva
que no és teva perquè és seva
i li diuen IB3.
I què no havien promès
bilingüisme natural?
A Mallorca fa pardal
no parlar en foraster
i tothom fa el que ha de fer
i va alerta a prendre mal.
Per pagar un hospital
convenceren els turistes
que volem més autopistes
d'una mida colossal
i que paguin un real
per cada minut d'anar-hi.
Per ventura amb el calvari
de l'entrada de ciutat
aviat hauran pagat
Son Espases i el notari.

Sort encara si el Rotary
Club hi paga un monument:
portaran el president
del Foment a inaugurar-hi
la cosa perquè declari
que si vénen més turistes
és perquè les autopistes
són la base del futur.
Ja ho diuen els de Zontur
que el Pepé són uns artistes.
I no com els catalans
que només volen pessetes.
Requaranta mil punyetes
no s'hi valen jocs de mans!
Si cinc-cents mil alemanys,
a tres euros cada llit,
deixen sols en una nit
cinc-cents mil per tres... Anotes?
Viva Déu! Som patriotes!
Milions cap a Madrid!

A Madrid tenen un metro,
deu museus, vint hospitals...
i aquí per dos reals
malvendríem Porto Petro.
Viva Espanya? Vade Retro!
El poble ja no pot pus:
no arribam a l' autobús
i endeutam set autopistes.
I a cal metge? Venga llistes!
Si mos cou? -Putes!- en rus.

Aquí impostos horrorosos
i allà subvencions.
Munyen Mallorca ansiosos,
i l'espremen fins al fons.
Congriava grans albons
altre temps una porrassa
i ara congria la raça
de servils torracollons
que mantenen milions
d'espanyols. I quina passa!
I menteixen i ens insulten
Razón, COPE i ABC.
Si a Madrid així s'ho munten
no hi tendrem mai res a fer.
I no penseu que la SER
o El País siguin millors:
no mudarem de senyors
sols de collars i de ranxo;
som el ruc que porta Sanxo
i del Quixot servidors.

I l'Espanya imperialista,
la que ens buida la cartera,
per si ens queda poca vista
ha aixecat una bandera.
Oh, Mare! ¿En tenir caguera
a la vila o a Istambul,
vindrem amb aparat ful
amb alguna altra ocurrència?
O, davant la concurrència,
ens hi torcarem el cul?

Si no ho veuen no s'ho creuen:
ens estafen cada dia
i la gent amb alegria,
va i els vota! Tot s'ho beuen..
¿O ventura és que no veuen
que si els cecs venen cupons,
i els polítics, il·lusions;
i els empresaris, polítics;
i els metges, còlics nefrítics;
les cabretes... fan cabrons?

I aquest poble balear
té un origen de cabrum:
entre coves i pixum
l'arqueòleg va trobar
les banyes i el maxil·lar
d'uns animalots estranys
que fa quatre o cinc mil anys
vivien en aquests pagos.
Els deien els Myotragos
i són els nostres antanys.

I és Mallorca terra... sort que!
Sort que encara queda algú
que prepara la pultrú
i dóna a coltell la mort que
deixara vídua la porca
i ben òrfens els porcells
i aboca vins novells
a l'hivern de l'esperança
perquè sap que la matança
torna Pasqua amb un anyell.

2007: Oli de morca
i pa amb olis de purins!
Oh, Mare de Déu d'Escorca,
emprenyeu els mallorquins!

AQUESTA ORACIÓ HA DE DONAR 7 VOLTES AL MÓN.
FES-NE 7 CÒPIES I ENVIA-LES PER CORREU CONVENCIONAL O ELECTRÒNIC ABANS
DE 7 DIES.
NO ENVIÏS DINERS. JA N'ENVIES PROU A MADRID AMB L'IRPF, L'IVA, L'IBI,
L'IMPOST DE SOCIETATS I ELS IMPOSTOS ESPECIALS. PENSA UN DESIG I, SI
NO FAS EL PARDAL, LA MARE DE DÉU D'ESCORCA TE'L CONCEDIRÀ UN DIA O
ALTRE.

EXEMPLES de desitjos per als desorientats:
- Un hospital com Déu mana;
- Escoles finançades pel mateix Estat que financem nosaltres;
- Una Consellera d'afers Indígenes;
- Que els morts s'estiguin quiets a les tombes, especialment el dia de
les eleccions;
- Una televisió que es pugui veure i no beure com a laxant;
- Tren i metro i transport públic i un parc a les estacions i verd
sobre les vies;
- El reconeixement del nostre dret a l'autodeterminació;
- La devolució dels drets que teníem el 1715
- Prou d'urbanitzacions!
- Que les factures no estiguin en rus;
etc.

EXEMPLES:
- BLANCAFORT, veterinari, no va fer cas de la cadena i se li va
aparèixer n'aznar cantant el Cara al Sol.
- P.VILLANUEVA, agent d'assegurances, va trencar la cadena i va haver
de veure la sèrie completa de Cine de barrio amb na Carmen Sevilla al
costat.
- DUBTOSA. Penedida, va completar la cadena i de seguida va trobar un
ex-marit conseller de treball amb el Pacte de Progrés.
- E.AMETLLA, economista, va llençar l'e-mail a la paperera. Des de
llavors, cada nit somia que en Rodríguez Ibarra és nomenat president
de la Generalitat i Bono del Govern Balear, i que na Maria Antònia
Munar continua sent presidenta de Mallorca. Està desesperat.
- J. Rodergas, feminista, no va fer-ne 7 còpies sinó 25. la Mare de
Déu d'Escorca premiarà la seva devoció amb la Conselleria de Sanitat
del proper govern, des d'on podrà impulsar la nova Direcció General de
Castracions.
- P. Manzanares, monja clarissa, no creu en aquestes històries, perquè
és agnòstica. Però alguna cosa deu haver fet, perquè se la veu molt
molt contenta, darrerament.
Etc.

Ha plogut sobre el meu cap

CANÇÓ 7a EN COLORS

I
Ha plogut sobre el meu cap
i ha crescut herba molt fresca
he sortit a passejar
la testa florida i verda
perquè també s'hi han fet flors
com si jo fos una gerra
després ha sortit el sol
i he sentit olor de terra

Fixa't jo quin cap més verd
quina enveja, quina enveja!
papallones i ocellets
s'hi posen i les abelles
Fixa't jo quin cap més verd
quina enveja, quina enveja!

II
El vent m'ha dur grans de blat
i com que ja és primavera
les espigues s'han llevat
per damunt dels brins de l'herba
i han cobert les flors del foc
car també han crescut roselles
i per fer-me un cap tot d'or
el sol m'ha pansit la gespa.

Fixa't jo quin cap més groc
quina enveja, quina enveja!
papallones i ocellots
s'hi posen i les abelles
Fixa't jo quin cap més groc
quina enveja, quina enveja!

III
L'estiu m'ha dut la calor
i ha arribat el temps de sega
he anat a cal segador
-vinc perquè em segueu la testa
podeu segar tot el blat
però per res ni una rosella!
i he sortit al carrer gran
amb la testa ben vermella

Fixa't jo quin cap vermell
quina enveja, quina enveja!
papallones i grans ocells
s'hi posen i les abelles
Fixa't jo quin cap vermell
quina enveja, quina enveja!
oh, quina enveja em tens
oh, quina enveja em tens
oh, quina enveja em tens

IV
Les roselles s'han pansit
la tardor no té donzelles
i els meus cabells blancs i fins
m'han omplert de nou la testa
l'hivern m'ha cobert de neu
m'ha robat les flors i l'herba
i el fred m'ha fet presoner
amb el cap blanc com la pedra.

Fixa't jo quin cap més blanc
quina enveja, quina enveja!
ni papallones ni ocells
s'hi posen ni les abelles
On és la pluja on és?
On és el blat, on és l'herba?
On és la pluja, on és?

On és la pluja, on és?
on és, on és, on és?
on és la pluja, on és?

PAU RIBA - Dioptria II - 1971

Boicot por la nación

Arran de l'aparició de la web stopnacionalismo. He trobat aquest post que està voltant per la xarxa, en aquest bloc.
La imaginació al poder!

"Para los que todavía no lo sepan, la empresa catalana Aigües de Barcelona
controla (directamente o mediate empresas que ha adquirido) la captación,
el transporte, y la distribución del agua potable en la mayor parte del
territorio español. Por este motivo pido a todos los españoles que amen a
su país y que esten a favor de la undidad de la Nación que prescindan del
uso del agua corriente.

Sé que es un reto dificil puesto que estamos acostumbrados a usar agua
para muchas cosas: beber, ducharnos y tirar de la cadena entre otros usos
pero debemos hacer un esfuerzo y prescindir de ella. En los primeros días
de la aplicación de esta medida pueden aparecer efectos tales como hedor,
sequedad bucal o sed pero sepan que a los pocos días uno se acostumbra y
ya practicamente no los nota.

¡Por la unidad de la Nación boicot al agua corriente!"

Vall Fosca

Sota l'engany de millorar el desenvolupament de tota una comarca, es permet tirar endavant una operació de clara especulació urbanística a la Vall Fosca (Pallars Jussà).

Les immobiliàries ja han començat a vendre els apartaments que estan fent. El camp de golf de 9 forats par 36 amb sorra de platja inclosa i possibilitat d'ampliar a 18 forats és el primer reclam per un sector turístic que comprarà segones residències a partir de 80m2 creant pobles fantasmes, sense botigues, sense serveis, sense més vida que l'ocupació d'una setmana o 10 dies l'any. El 2006 estarà acabat.

L'altre reclam, és l'estació d'esquí que volen fer al cap d'amunt de la vall, a tocar del llac de Filià. Després de quatre anys amb tot els permisos concedits per tirar endavant el projecte de les pistes només es veuen construir edificis!!! (?)

Són viables les estacions d'esquí? L'Institut Català de Finances de la Generalitat de Catalunya ha embargat enguany l'estació Espot esquí per impagament del crèdits que pugen a 5,3 milions d'euros.
Sembla que l'estació d'esquí de Portainé, també al Pallars Sobirà, podria córrer la mateixa sort per l'impagament de 14 milions d'euros.

I som molts els que no creiem necessari al Pallars, una estació d'esquí amb un telecabina i onze telecadires, quaranta quilometres de pistes, divuit quilometres de fora pista, 12 quilometres d'esquí de fons i amb possibilitats d'ampliar cap a l'estació de Boí-Taüll Resort. Tot ben amanit amb tuf a especulació.

Edificar, edificar i edificar, aquest és l'objectiu per poder vendre més pisos amb alçades desproporcionades i sense integrar-los a l'entorn. Pisos que la gent jove de la vall no podran comprar mai, pels preus abusius, i hauran de marxar.

"La plataforma Vall Fosca Activa, que lluita per una desenvolupament diferent i millor de la vall, creuen que és possible una proposta turística integral, global i diversificada, incloent el turisme rural i cultural, amb petits hotels i albergs, rutes de senderisme, alta muntanya, esquí de travessa,...un turisme que valora la tranquil·litat, les tradicions, les muntanyes, l'aigua, la neu, l'estiu, la tardor, ... tal com és la Vall Fosca."


"Qualsevol terra del món és patrimoni de la humanitat i és deure dels seus pobladors tenir-ne cura"


Com deia en Serrat:

Ballo, ric, dormo...J.V.Foix

D'aquest poema,
se n'ha fet cançó
i també cinema.
Però és la lectura
el que més perdura.

Ballo quan plou, sol.
Em gepic, quan ric.
És clar que dormo, i hi veig.



ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR
A Joana Givanel

És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.

J.V.FOIX

la vida, la feina...Bukowski

Gràcies a en Buk he trobat aquest fragment.

"Me parece que la vida está totalmente desprovista de interés, y esto sucedía especialmente cuando trabajaba ocho o doce horas por día. Y la mayor parte de los hombres trabajan ocho horas por día un mínimo de cinco días a la semana. Y tampoco ellos aman la vida. No hay ninguna razón para amar la vida para alguien que trabaja ocho horas por día porque es un derrotado..."
"...uno que trabaja ocho horas al día con todas las restantes cosas que tiene que hacer..."
"... le quedan sólo dos horas o una hora y media libres para sí mismo. Puede vivir de veras sólo hora y media al día.¿Cómo es posible amar la vida si sólo se vive una hora y media por día y se pierden las demás horas? Y esto es lo que yo he hecho durante toda mi vida. Y no la he amado. Creo que si hay alguien que la ame es un enorme idiota. No hay manera de amar este tipo de vida."
Charles Bukowski

Sequera

sequera (de sec) f Sequedat de la terra per falta de pluja; secada.


"Cada cop que omples la banyera llences tres-cents litres d'aigua"


L'estat dels embassaments continua estan per sota de la mitjana dels darrers 10 anys.

El decret aprovat pel Govern català el 17 de maig i modificat el 6 de setembre tindrà vigència fins el 31 desembre o bé fins que s’assoleixi un escenari de normalitat a totes les conques.

Malgrat les darreres pluges cal no abaixar la guàrdia.

soroll i silenci

"contre le bruit des bottes
et le silence des pantoufles"

Entre massa i poc, hi sóm o no hi sóm...l'incertesa de l'existència.
15.04.04 Gràcia

Josep Pla

En el volum 36 "Per passar l'estona" de l'Obra Completa de Josep Pla, pàgina 178 d'Edicions Destino:

El Bilingüisme

"...el bilingüisme[és]...una tragèdia per als catalans."
"Hi ha una gran diferència entre saber una llengua i conèixer-la."
"El bilingüisme és una tragèdia indescriptible..."

Josep Pla dixit

Imposició de les llengües

Tot i que és llarg, m'ha semblat interessant penjar aquest artícle que he trobat i tot i que és de fa més de dos anys, m'ha semblat de màxima actualitat...per desgràcia.



Sobre la imposició de llengües

Gabriel Bibiloni, professor de la UIB

En el món hi ha dues classes de llengües: les que s'imposen i les que no s'imposen. Una característica essencial de les que s'imposen és el fet que la imposició no és percebuda per ningú com a tal imposició. I, d'altra banda, pel que fa a les que no s'imposen, al més mínim requeriment del seu coneixement o del seu ús tot d'una apareix inevitable la barbolla de la imposició. La noció d'imposició de les llengües realment imposades no existeix simplement perquè tal idea no entra en la discussió pública.

Una propietat bàsica de les llengües sanes i normals és la seva imposició implacable. Els qui neixen a Portugal o a Albània no poden triar: no poden fer altra cosa que parlar portuguès i albanès respectivament. En aquest sentit són llengües indiscutiblement imposades, però ningú no veu això com una imposició, sinó com un fet natural. Com el clima o el paisatge que ha tocat a cada país.

La llengua que ha tocat a cada país és vista pels seus usuaris com un instrument de comunicació i de cultura que simplement els és necessari i útil. Un instrument que tenen gelós, per la seva utilitat i perquè, a més, és l'expressió de la seva personalitat i singularitat. Els qui van a viure a un altre país assumeixen sense remolejar la imposició que la societat receptora els farà de la seva llengua en forma de necessitat peremptòria d'aprendre-la i d'usar-la, però aquí ningú no parla tampoc d'imposició. Tanmateix, en el discurs habitual sobre la imposició el que es presenta no és res d'això sinó la idea d'un acte arbitrari i democràticament rebutjable d'uns homes contra uns altres en virtut d'una posició de poder, i aleshores cal dir i emfasitzar que aplicar aquesta idea d'imposició a la normalització de qualsevol llengua natural i pròpia d'un país és ideològicament aberrant.

Diguem, de passada, que no es coneixen ocurrències d'aquesta associació d'idees en el cas de processos reeixits: per exemple, ningú no acusa els finesos d'haver imposat el finès a Finlàndia. Com que no hi ha pobles bilingües de naixement, en qualsevol societat on hi ha dues llengües sense cap mena de dubte n'hi ha una que hi és en virtut d'una imposició. Però no a la manera com s'imposen les llengües naturals d'una terra, o com s'imposa el clima o el paisatge, sinó una imposició agressiva feta amb mètodes expeditius, sovint a sang i foc, és a dir una autèntica imposició.

Aquí l'espanyol va ser imposat després d'una conquesta militar, pel despotisme borbònic i contra la voluntat indefensa de la nostra gent. Imposat a cops de lleis i decrets, del rentat de cervell de l'escola jacobina, de càstigs als escolars, a base de "habla en cristiano" i amb altres mètodes que tothom sap. Que no ens diguin que això és el passat i que l'estatus actual de l'espanyol és una exigència de la presència d'un nombre important de persones hispanoparlants a casa nostra.

Primer perquè sense els fets persecutoris esmentats ara no hi hauria una massa d'hispanoparlants monolingües per molta emigració que hagués vingut; i, segon, perquè per molts de parlants d'una llengua forana que hipotèticament s'establissin a terres castellanes, mai de mais aquesta llengua forana seria obligatòria per a tota la gent que viu en aquelles terres. Raó d'estat, tant en el segle XVIII com ara.

Allà on hi ha dues llengües la imposada és la que no es veu com a imposada, perquè els imposadors han sabut fer passar la imposició com a orde natural. És a dir, han aconseguit que la gent en tingui la mateixa percepció que la que té la gent de qualsevol país de la llengua natural d'aquest país. Però Déu n'hi do si està imposada. Déu n'hi do si aquí està imposat l'espanyol.

No solament perquè l'imposen la Constitució espanyola (única llengua oficial de l'Estat, deure constitucional de saber espanyol) i un centenar i mig de lleis espanyoles, o perquè a tots els centres d'ensenyament primari o secundari l'espanyol és obligatori i s'ha d'aprovar, sinó perquè en general la imposició és un mecanisme social i una peça clau del sistema.

Les proporcions de català i espanyol en l'oferta de productes de mercat et fan l'espanyol radicalment obligatori si vols consumir com els altres. Viure aquí sense saber espanyol és impensable. Una persona que no sabés espanyol no sols restaria atrapada a les xarxes d'exàmens escolars, oposicions o entrevistes per a la selecció de personal, sinó que la mateixa societat s'encarregaria d'aixafar-la des de la infància amb el mecanisme de la censura i la ridiculització.

Més encara: no es tracta sols de saber espanyol, sinó de la necessitat de parlar i escriure un perfecte espanyol, amb la fonètica d'un natiu i sense rastres d'interferència del català, si un vol ser alguna cosa fora d'algunes torres d'ivori. Imposat i ben imposat.

Encara hi ha en aquest debat una altra perspectiva: la del futur. Per moltes voltes que li facin, per efecte del desequilibri fonamental que hi ha en les situacions de bilingüisme social, les llengües que no s'imposen acabaran essent substituïdes per les que s'imposen. Aquesta és una veritat demostrable científicament, i cal insistir-hi ara mes que mai.

Ara que el balanç de la Transició i de vint-i-cinc anys d'unes determinades polítiques lingüístiques van validant unes hipòtesis fetes de molt de temps enrere per la sociolingüística crítica que no són gens afalagadores per a la llengua. Però també perquè encara som a temps de fer les rectificacions necessàries per a assegurar el futur del català.
Per a aquestes rectificacions cal tenir en compte una idea que ja ha estat exposada fa temps: si els catalanoparlants aconseguim imposar el català a totes les persones que viuen en aquest país, tothom veurà el català com un instrument útil, necessari i res més; però si no ho aconseguim o no ho volem fer, sempre hi haurà gent que ens acusarà de voler imposar el català.

Diari de Balears 7 maig 2003

PLOR DE RIALLES

T'agrada l'horitzó perquè es desplaça.
Si més no, així ho espero. ¿I això
et basta? No et voldria ofendre.
Trobes consol en el fet de tenir raó?
Voler-ho saber tot sembla talment
perseguir l'horitzó.
Joan Brossa

OSRTES! OSRTES!

Gurado des de fa un preall d'ayns un ceorru eclertòinc, evniat per un aimc, que viag torabr icrneïlbe, isnòlit i fbaluós:

Sgoens un etsdui d'una uivenrstiat agnlsea, no és ipmotrnat l'orrde en el que les llretes etsan ersciets, l'úicna csoa ipormtnat és que la pmrirea i la draerra lltera etsigiun ecsrites en la psioció corrceta. La rstea pedon etsar ttaolmnet cpagridaes i ecnara pdoràs llgeir-ho snese porlbmees. Axió passa pquerè no llgeim cada llreta per si mtaiexa snio que la praalua és un tot.

No se què hi ha del cret en aequst etsdui, preò rseluta sropernent, oi?

diguem motxilla, diguem coloraines

(perdó, canvi de to...)

La setmana vinent, que comença el nou curs escolar, segur que tornarem a sentir força sovint aquest parell de barbarismes:

colorins i motxila.

I ens passa que de tant usar-los els acabem identificant com a nostres.
Bé, a mi si que em passa.

Us convido a pensar-hi.

salut

(...gràcies.)

Solo Piano - Gonzales

Gonzales és canadenc, berlinès i darrerament parisenc i toca el piano en francès en el seu últim disc Solo Piano. Es pot escoltar amb els ulls oberts o tancats, treballant o mirant com plou per la finestra, llegint o caminant...no us deixarà indiferents.
Poso dos temes per qui en vulgui fer un tast:

Dot:


Manifesto: